Quins sous! (2)

La senyora Alegret ha concedit una entrevista on ha fet públic el seu suposat sou. Més enllà del que parla és del que ha cobrat durant el 2011 i la CUP denunciem el que cobrarà aquest 2012, el que ens explica grinyola una mica, i m’explicaré:

Si accedim al full de retribucions dels parlamentaris, document públic a la web del parlament (http://www.parlament.cat/composicio/regim_economic.pdf) veiem que pel senzill fet de ser diputat hom cobra 37.327,52 €, a més a més hi ha un complement base per la distància recorreguda fins a Barcelona, que en el cas de Reus és de entre 81 i 190km que puja fins als 28.000,37 €. Fent la senzilla suma ens dóna 65.327,89 € que difereix ostensiblement dels 47.000 € que assegura percebre.

Però això no és tot. Si accedim a la fitxa (http://www.parlament.cat/web/composicio/diputats-fitxa?p_codi=1337&p_legislatura=9) de la senyora Alegret dins del parlament veiem que presideix la Comissió d’Estudi de la Seguretat Viària i que és portaveu de la Comissió de Cultura i Llengua. Tornem a mirar el document anterior i veiem que aquest dos càrrecs tenen una retribució que varia segons el caràcter de la comissió. La suma total pot anar des de 77.806,69 € fins a 82.174,3 €. Sense comptar el que cobrarà per dietes dins de l’ajuntament, que ella ens diu que són 30.000 € i nosaltres estem convençuts de que serà molt més.

En cap cas ens hem inventat res. Hem seguit uns criteris clars per calcular el que reben els nostres representants i tot és informació pública. El dia que vam presentar el cartell ja ho vam dir. El que hauria d’haver fet la senyora Alegret és votar a favor de fer públic el que cadascú cobra al web de l’ajuntament tal com vam demanar al Ple, enlloc d’anar ensenyarnt la seva declaració de renda a algun periodista.

Quins sous!

Aquest any 2012 el salari mínim interprofessional ha quedat congelat als 641,40 euros després d’uns quants anys de ridícul augment. Això suposen uns 8.979,60 euros a l’any. És el salari que moltes ganxetes i ganxets cobren, això si tenen la sort de treballar, perquè n’hi ha un altre bon grapat que en aquests moments no cobra res de res.

Davant de la reiterada negativa del ple i del govern de Reus de fer públics els ingressos dels nostres representants, des de la CUP vam decidir, tirar pel dret una vegada més fent naltros els càlculs, tot considerant (què això sí que es coneix) el que es cobra per ser diputat del Parlament o bé comptabilitzant el salari percebut per ser regidor amb cartera. Hem realitzat un càlcul aproximat de les dietes que es reben, tant per dur a terme les tasques habituals del nostre ajuntament (plens, comissions, juntes de govern…) com per participar dels diversos consells d’administració d’INNOVA.

No es pot pretendre que la ciutadania digui amén a noves retallades, a més esforços fiscals mentre qui ho ordena cobra més de 10 vegades el seu sou. No té ni un bri de credibilitat qui diu no dormir pels que passen gana, tenint ell la panxa ben plena. Una societat justa no ha de permetre que es retalli ni un sol euro dels serveis bàsics mentre hi hagi persones que cobren centenars de milers d’euros de l’erari públic gràcies a l’acumulació de càrrecs o als sobresous que actualment es paguen.

No és populisme barat, no és que vulguem que qui deixi temporalment la seva feina per exercir una funció pública no cobri. Han de cobrar, és necessari que percebin un salari per dur una vida digna! Però la vida digna està entre els 1.200 i 1.800 euros al mes (el regidor i l’assessor del grup municipal de la CUP tenen autolimitat el sou a 1280 euros al mes) i no en els 8.000 euros mensuals que alguns d’ells reben. No ens val la gastada frase de “paga cacauets i tindràs micos”, fins ara han cobrat el que han volgut i no han demostrat ser massa millors que micos. Als fets em remeto.

#femelquepodem o Pellicer superat per les circumstàncies

L’altre dia l’alcalde Pellicer es va despatxar a gust en una entrevista a la SER. És el reflex d’un home que no sap on va i que va repetir diverses vegades la frase que ja el comença a fer conegut “fem el que podem”. La sentència és un clar reflex d’impotència i no és la primera vegada que la sentim, denota que no sabia on es presentava i que en els 8 anys que va estar a l’oposició no es va assabentar de la missa la meitat.

Proves de que no sabia on es posava? Molts, només cal recuperar el programa electoral de CIU i les promeses electorals i veure la realitat de la seva gestió. Entre les promeses hi havia la reducció de la taxa d’escombraries i la congelació dels impostos: no només els ha augmentat sinó que ha aplicat l’IPC dels últims anys de manera retroactiva, augment que ells van vetar des de l’oposició.

I la gestió al voltant d’INNOVA s’enduu la palma. Durant l’època electoral CIU es va comprometre a una auditoria completa del hòlding municipal, després i amb l’excusa del seu cost es va deixar córrer i només per la insistència de l’oposició es va acceptar fer-ne una parcial d’unes determinades empreses. Però aquests últims dies vist el revol que estan agafant els articles de l’Alfons Quintà han tornat a l’idea original d’una auditoria completa. Per no parlar del model d’empresa: el juny es presentava una unió de grups i ara es parla d’un replantejament general.

I la culpa és dels que fem veritablement oposició. Fa 4 mesos que demanem saber quan cobra el gerent d’INNOVA i encara no se’ns ha contestat. Costa tant trobar aquest número? Costa tant dir qui s’ha fet fora i perquè? Costa tant saber on s’han re-col·locat els antics gerents? Costa tant saber quines incorporacions laborals hi han hagut en el conjunt de les empreses municipals? Sembla ser que sí o senzillament no interessa que certes coses surtin a la llum pública.

El que des de la CUP comencem a tenir clar és que públicament se’ns diu i se’ns prometen certes coses, però que a l’hora de la veritat sempre apareixen excuses que es donen en privat per negar-nos la informació. Un últim exemple: en el consell d’administració del grup Economia vaig preguntar si hi haurien acomiadaments i se’m va dir que en principi no; el divendres m’arribaven veus de que a 6 persones de Reus Transport no se’ls ha renovat el contracte.

#transparència: La transparència no es proclama, s’exerceix

Durant la passada campanya electoral per les municipals, els diversos partits que hi concorrien, CIU i PP inclosos, duien aquesta paraula i propostes en aquest sentit. Cap arribava a l’extrem de la CUP que hi dedicàvem un dels 8 apartats en que constava el nostre programa electoral, però vam aconseguir que part del debat es centrés en aquesta qüestió. Fins i tot en el discurs d’investidura, en el discurs de l’alcalde pels 100 dies de mandat i en el debat entre els partits amb representació, també a tall dels primers 100 dies de govern municipal, va tornar a sorgir aquesta paraula.

Però el problema comença a aparèixer quan aquesta transparència s’ha d’exercir.

Durant el debat televistat d’anàlisis que parlava més amunt, la senyora Gomis es va comprometre, amb un cert to paternalista, a facilitar una sèrie d’informes d’Innova al nostre regidor David Vidal després de que aquest s’hagués queixat de la manca informació. Aquests documents no han arribat i  l’únic que tenim ara és un informe pel qual ens deneguen l’accés a la informació.

Divendres, en una roda de premsa, vam presentar un informe jurídic elaborat per la secretaria de l’ajuntament que basant-se en sentències del Tribunal Suprem, dictamina que no s’ens pot denegar el dret a la informació, formant part nosaltres dels diversos consells d’administració.

Veurem si ara no apareix un nou informe en el que es basaran per seguir contradient-se i per tant negant qualsevol tipus de transparència. Com deia en el títol, la transparència no es proclama en discursos o debats electorals, sinó que s’ha d’exercir com a eina indispensable per la higiene democràtica.

#novembresenseple

Avui a la matinada comença la campanya per les eleccions espanyoles. Això tot i que no ens hauria d’afectar com a reusencs més enllà de la ja clàssica propaganda electoral als carrers i bústies; ens afecta, ja que aquest mes no hi haurà ple i estic convençut que aquest mes l’activitat des del govern municipal es veurà, encara més, reduïda: ni es restauraran tobogans, ni s’instal·laran més bancs.

Aquest fet demostra, una altra vegada, de que la majoria dels partits polítics estan més concentrats en guanyar eleccions que en governar, fet que comporta tota una sèrie de conseqüències dels quals en som tots patidors: maquillatge de números per dissimular forats en les arques públiques, obres megalítiques més de cara a la galeria que amb utilitat real, inauguracions a tot drap, etc.

Per tant durant aquest novembre, des de l’oposició no podrem fer propostes per millorar la nostra ciutat. La moció que tenim preparada per buscar una solució urgent a l’autobús de Reus Tarragona haurà d’esperar fins al desembre.

#Reus, ciutat sense projecte

Han passat més de 100 dies hàbils des de l’entrada del nou govern, i el que semblava una premonició va esdevenint realitat. Reus no té rumb clar. L’actual equip de govern sembla ben bé que no sap quina ciutat vol.

El més destacat d’aquests dies són micro-accions que pretenen tapar la realitat de fons: l’absència d’un projecte més enllà de les paraules. D’exemples en trobarem diversos i prou coneguts: la bicicleta (ara sí, ara no, ara potser), destituir un cap de comunicació que acabaven de posar en el càrrec o bé treure una normativa sobre l’estètica de les terrasses mesos després d’haver donat llicència a tothom, quan han fet ja la inversió.

Però tot això podria quedar en aigua d’encenalls si aquest divendres en el ple d’ordenances hi hagués una proposta contundent i clara. Però no és així: augment de taxes segons l’IPC, apujada transversal de l’IBI, apujar la brossa per fer front a un suposat desequilibri i res més. Ni bonificacions per la creació de llocs de treball, ni reclamar un esforç a qui més té. Un 15% de bonificació a les terrasses és l’aposta més agosarada.

Talment és com si enlloc d’un canvi de govern, haguessin posat una junta gestora al capdavant de l’ajuntament.