Avui faré una excepció i reproduiré un escrit fet per un company que explica clarament la situació de l’educació pública en l’universitat, més concretament la URV
1. Igual que la resta de professors, desenvolupa la docència en assignatures estructurals tant de graus com també dels màsters oficials.
2. Per tant, l’exigència en la preparació de continguts és la mateixa que la del personal fix i a temps complet de la universitat.
3. Les assignatures poden canviar d’un any a l’altre en funció de les necessitats del departament i dels ensenyaments. Cap professor associat sap si l’any que ve tornarà a donar la mateixa assignatura que s’ha preparat enguany, si aquesta se li donarà a un altre professor o si, simplement, l’assignatura desapareixerà a causa dels canvis en el POA. Per tant, se li exigeix disponibilitat absoluta i un sobre-esforç per a preparar assignatures noves.
4. La càrrega de treball associada a la docència i el grau de responsabilitat envers l’alumnat són idèntics als que tenen la resta de professors.
5. És avaluat amb les mateixes enquestes que la resta de PDI.
PERÒ, EN CANVI:
6. Els contractes són temporals, amb una durada d’un any. Cap professor associat sap si el següent mes de setembre continuarà treballant.
7. Els contractes són a temps parcial. Se’ls reconeixen només les hores de docència, sense tenir en compte que les classes no es fan soles i que hi ha un treball de preparació que supera, de llarg, les hores estrictes de docència.
8. Aquests contractes impliquen uns sous inferiors als 500 euros al mes (amb les contínues retallades, encara menys). Lògicament, això té implicacions directes per al professor pel que fa a la cotització a la SS i a l’atur.
9. Els horaris de la docència i la necessitat de dedicació fan inviable poder trobar una feina fora de la universitat.
CONCLUSIÓ?:
10. El professorat associat és actualment una figura imprescindible per al desenvolupament de l’activitat docent i investigadora de les universitats (representa més de la meitat de Personal Docent i Investigador a la URV). Malgrat això, és una figura de la qual s’abusa econòmicament i laboral. La seva precarietat és rendible pels comptes de les universitats, i si treballa per oferir uns ensenyaments universitaris de qualitat és estrictament per vocació.
Francesc Valls
#mésde140 