A hores d’ara tothom ha escoltat les declaracions del representant de la CEOE sol·licitant que es retiri la prestació d’atur a qui rebutgi una feina encara que aquesta “sigui a Laponia”. Molt hàbilment el senyor José Luis Feito, va introduir una anècdota com és el mot “Laponia” perquè tothom és quedi amb això i no es qüestioni el fons.
I quin és el fons? És molt senzill, i suposa tancament del cercle iniciat amb la recent reforma laboral. La idea que des de la CEOE és té, és que un treballador hagi d’acceptar una feina sigui quina sigui l’oferta que se li ofereix, encara que el sou sigui el mínim interprofessional o les condicions siguin de semi-esclavitud. Això sumat amb l’abaratiment de l’acomiadament ens dóna una seqüència molt clara: fer fora un treballador amb sou digne -> contractar un nou treballador amb sou molt més baix, aquesta operació té una amortització en molts pocs mesos i és una via lliure perquè qualsevol empresari malintencionat pugui maximitzar els beneficis reduint clarament els costos, en aquest cas laborals.
És senten forts, el 25% de l’atur és la millor notícia que poden tenir les grans empreses. Ara hi ha tanta necessitat de molta gent per aconseguir una feina que poden exigir el que vulguin que sempre hi haurà algú prou desesperat com per acceptar-ho. Tal com ens diu en Josep Manel Busqueta, la crisi és l’oportunitat, l’excusa perfecta, per tal que el sectors dominants de la societat continuïn construint una societat a la mida dels seus interessos
I enfront nosaltres, no serà fàcil convèncer la societat de que no es deixi perdre els pocs drets que té davant asfixia que ens imposen els mercats.
#mésde140 