La CEOE i la mare que els va parir

A hores d’ara tothom ha escoltat les declaracions del representant de la CEOE sol·licitant que es retiri la prestació d’atur a qui rebutgi una feina encara que aquesta “sigui a Laponia”. Molt hàbilment el senyor José Luis Feito, va introduir una anècdota com és el mot “Laponia” perquè tothom és quedi amb això i no es qüestioni el fons.

I quin és el fons? És molt senzill, i suposa tancament del cercle iniciat amb la recent reforma laboral. La idea que des de la CEOE és té, és que un treballador hagi d’acceptar una feina sigui quina sigui l’oferta que se li ofereix, encara que el sou sigui el mínim interprofessional o les condicions siguin de semi-esclavitud. Això sumat amb l’abaratiment de l’acomiadament ens dóna una seqüència molt clara: fer fora un treballador amb sou digne -> contractar un nou treballador amb sou molt més baix, aquesta operació té una amortització en molts pocs mesos i és una via lliure perquè qualsevol empresari malintencionat pugui maximitzar els beneficis reduint clarament els costos, en aquest cas laborals.

És senten forts, el 25% de l’atur és la millor notícia que poden tenir les grans empreses. Ara hi ha tanta necessitat de molta gent per aconseguir una feina que poden exigir el que vulguin que sempre hi haurà algú prou desesperat com per acceptar-ho. Tal com ens diu en Josep Manel Busqueta, la crisi és l’oportunitat, l’excusa perfecta, per tal que el sectors dominants de la societat continuïn construint una societat a la mida dels seus interessos

I enfront nosaltres, no serà fàcil convèncer la societat de que no es deixi perdre els pocs drets que té davant asfixia que ens imposen els mercats.

La culpa és dels funcionaris

Vistes les últimes accions del govern català sembla que ha començat l’ofensiva perquè des dels treballadors públics s’assumeixi gran part dels desastres de gestió passats i presents.

Talment és com si la situació catalana és perquè hi han massa funcionaris. Però la veritat és que de fet, al meu parer, n’hi han pocs. Massa serveis públics estan en mans d’empreses privades com les escoles concertades, que haurien de ser públiques, i serveis sanitaris com pot ser tots els que domina Sagessa.

Però clar, la culpa és dels funcionaris que no volen assumir una altra rebaixa del sou i les retallades dels seus drets i no dels 16.000 milions que ens roba -ai perdó senyora Gispert: que ens agafa i no ens torna- l’estat Espanyol. La culpa és dels funcionaris i no els 16.000 milions del frau i l’evasió fiscal catalans, entre els quals 800.000 euros d’evasió són del Mas pare. La culpa és del funcionaris i no de les inversions absurdes i innecessàries com els 200 milions de l’aeroport d’Alguaire. La culpa és dels funcionaris i no de tota la patuleia de càrrecs absurds de les diputacions i consells comarcals. La culpa és dels funcionaris i no dels astronòmics subsidis que reben els partits polítics i les seves fundacions.

En definitiva, a veure si els funcionaris tenen una mica de sentit de país i es sacrifiquen una mica perquè si no el país s’enfonsa, i evidentment serà tot culpa seva.